viernes, 23 de diciembre de 2011

LA POSSESSIÓ ESPIRITUAL

Encara que ens pugui semblar un mite de l’antiguitat, el fenomen de la possessió espiritual per part de les ànimes desencarnades o perdudes, està reconegut i documentat en totes les religions i en tots els llibres sagrats del món.
El procés natural de l’ànima quan una persona es mort, és desprendre’s del  seu cos físic i tornar a la font de llum Divina.


Les ànimes desencarnades o perdudes són ànimes de persones que han mort i que, per varies raons, la seva ànima en lloc de dirigir-se a la dimensió espiritual o font de llum Divina, es resisteix o s’extravia del seu camí d’origen i queden atrapades en el pla terrenal o nivell físic.
Tot sovint aquestes ànimes estan confoses, desorientades i pateixen, doncs han mort tràgicament de manera sobtada, no han pres consciència de la seva mort  física i no saben o no poden dirigir-se a la font de llum Divina.
Aquestes ànimes desencarnades o perdudes no deixen de ser una forma d’energia, i per determinades circumstàncies poden adossar-se i quedar atrapades al  camp vibratori humà o aura, causant una influència o interferència a la persona a tots nivells del seu ésser.
Normalment, es tracta d’entitats familiars o amistats que es van morir i que encara els uneix forts vincles afectius, però també hi han ànimes oportunistes que s’adossen al camp vibratori  o aura de les persones quan està obert o debilitat.
 
Els factors que ens fan més vulnerables a l’adossament d’ànimes desencarnades o perdudes són:

Experiències traumàtiques, pèrdues de consciència, vincles afectius, intervencions quirúrgiques amb anestèsia, malalties que debiliten el sistema energètic, mals hàbits i addiccions, relacions sexuals sense amor, vulnerabilitat emocional, visites a  hospitals, funeràries o cementiris, factors kàrmics, pactes amb les forces de la foscor, jugar amb el tauler ouija, visitas o consultes a  mèdiums o vidents,  invocació o canalització d’entitats ignorant els riscos que comporta etc.

Els símptomes principals quan es pateixen ànimes adossades són:

Esgotament inexplicat, baixades d’energia sobtades sense explicació, mals sons, pensaments que no els identifiquem com a propis o que no ens pertanyen, sentir veus dins  i a fora del cap, impulsos suïcides, canvis sobtats d’humor o de personalitat, indecisió, atacs d’ansietat sobtats, confusió, obsessions, depressió, pors sense motiu, falta de concentració, llacunes de memòria, conducta impulsiva, personalitat múltiple, atacs psíquics, símptomes físics no explicats, malalties sense eficàcia mèdica etc.

Cap d’aquests símptomes és inequívoc d’adossament, però si en sofreixes varis d’ells podria indicar que has deixat lloc a un hoste no convidat.
La teràpia de possessió espiritual consisteix amb ajudar a les persones que sofreixen aquests símptomes i les seves conseqüències, alhora, ajudar i dirigir a les  ànimes desencarnades o perdudes a tornar a la dimensió espiritual o la font de llum Divina.










domingo, 27 de noviembre de 2011

MANTRES, SONS MÀGICS

Mantra és una paraula de origen sànscrit formada per dos síl·labes: “man” que vol dir pensar  i  “tra” que significa “protegir o alliberar”.
Un mantra és molt més que una simple paraula o frase; és una formula de poder màgic, una força sanativa que accedeix al més profund del nostre ésser, la nostra consciència.
Els seus sons són vibracions pures. Són vocables en llengües antigues, vives amb esperit i so:  sànscrit, tibetà....
La repetició constant de mantres és una de les maneres més ràpides i efectives per asserenar la ment, generar un estat de pau i connectar amb la Divinitat. Els sons dels mantres vibren i atrauen les qualitats divines que invoquem, ressonant, despertant i activant aquestes mateixes qualitats en el nostre interior.
Quan una persona està nerviosa, enfadada, preocupada, ofesa, espantada...pot repetir un mantra fins que la inquietud disminueixi. El mantra permet estabilitzar la ment. Totes aquestes emocions són energia que flueix en contra nostre, i el mantra ens ajuda  a dominar-la i reconduir-la a favor nostre.
El mantra té més  efecte quan es repeteix en silenci, amb tanta concentració com sigui possible. Potser, dir el mantra en veu alta unes quantes vegades ajudi a rememorar-lo. No obstant això, es recomana la recitació mental. Tot allò que distregui l’atenció del mantra en si, com contar, preocupar-se per la entonació o relacionar-lo amb processos mentals, no fan més que debilitar el seu efecte, ja que ens manté en un nivell més superficial de consciència.
No  és  convenient  canviar  de  mantra  una    vegada    n'haguem escollit un, dons seria com trasplantar un arbre reiteradament, sense permetre-li desenvolupar bones arrels. 


El Mantra de la Tara Blanca, la manifestació Femenina de la Divinitat:


Tara significa “l’alliberadora”, “la ràpida”, “la esplendorosa”...  És  un ésser Diví compost de pura energia, pura llum. Aquesta mare còsmica que atorga llarga vida, sempre està disposada acudir per rescatar-te dels vuit grans temors, és la gran protectora de qualsevol perill, dany i mala voluntat.





OM TARE TUTTARE TURE SOHA




Mentres recites el mantra, el teu cos, parla i ment han d’estar oberts i receptius a la imatge de la benèvola Tara.

OM: És el so essencial de l’Univers.
TARE: La que allibera als éssers del seu sofriment.
TUTTARE: La que als rescata dels vuit grans temors, els temors de:
El lleó de l’orgull
L’elefant de la ignorància
Les fogueres de la còlera
La serp de l’enveja
El lladre de la il·lusió
Els grillons de l' avarícia
Les violentes corrents del desig
Els dimonis del dubte.
TURE: La ràpida.
SOHA: Que ella propici que així sigui.



domingo, 20 de noviembre de 2011

EL RITUAL O PUJA DEL FOC


El foc és l’ element primordial que millor representa la energia de la vida i està present en tots els llocs de l’Univers.  També és l' element de la natura més semblant a l’Energia Divina.
Els antics habitants nord-americans l’anomenaven Avi Foc. En el Tibet i l’Índia hi ha la tradició mil·lenària del foc sagrat  “Dhumi”, que és un foc que sempre es manté encès. Es considera la boca de Déu, i per això se li dóna de menjar en les seves cerimònies “Yagna”. Se li ofereixen fruites, llet i arròs. També es cremen cocos que representen l’ego de les persones que ha de transmutar.
El foc té el gran poder transmutador de netejar i purificar el cos energètic (doble eteri) i el cos astral, fen sortir del nostre interior energies en forma d’emocions desagradables, com la tristesa, la por i especialment la ira perquè és una emoció de foc.
El ésser humà tot sovint oblida el gran poder transmutador del foc, mal interpreta els efectes de la seva activitat desbordant creient que és destructiva, i el tracta d’una manera poc respectuosa i inadequada.
Com a conseqüència de tot això, de vegades ens crema i en altres ocasions produïm desastres de manera voluntària o no, en utilitzar-lo en guerres o incendis.
En síntesis, el problema del ser humà amb el foc és que ignora la seva divinitat, li té molta por al seu poder i el fa servir malament.
El foc és el gran transmutador i per tant la seva presència purifica tota negativitat. Es necessita romandre un mínim de dues hores al costat d’un foc perquè tingui un efecte suficient. Com més temps es passa millor. Es recomana llavors, donar-se un bany d’aigua freda en acabar, per netejar els residus de negativitat que deixa la purificació energètica de l’aura. És ideal tenir una llar de foc al dormitori i mantenir-la encesa durant el son.
La meditació amb el foc és una altre manera de practicar la purificació: ens asseiem en una posició còmoda i restem en silenci observant al foc i tractant de escoltar-lo. El foc és un ésser viu i el seu esperit ens parla, i el podem escoltar quan la nostra ment es queda en blanc, sense pensaments.

El Ritual o Puja del Foc:

L’ objectiu d’aquest ritual o puja és fer que et sentis purificat i que notis que el teu entorn també ho està.
El millor moment per fer aquesta puja de foc és durant la tarda, entre les 5 i les 7 del vespre.
Pren consciència de totes les coses negatives de la teva vida que vulguis eliminar, tot el dolor que encara guardes en el teu interior, totes les rancúnies que puguis tenir, tots els teus mals pensaments, les accions perjudicials i les intencions dolentes que et frustren o et fan enfadar. També, tot allò que et va fer mal, les experiències, esdeveniments o conductes negatives,  les coses que t’han ofès, enfadat o molestat, els xiuxiuejos, les frivolitats, les xafarderies, les critiques negatives, les intencions perjudicials o malicioses que es troben en el teu camí, siguin teves o del demés.
Escriu en un paper totes aquestes cosses que et molesten i que realment et vols lliurar. A continuació, agafa un pessic de grans  de mostassa i sèsam negre. Embolica’ls amb el paper. Representaran simbòlicament totes aquestes negativitats que t’impedeixen avançar i que han provocat patiment als altres.



Dibuixa el símbol de l’infinit en un tros de paper i col·loca’l  a la base d’ on encendràs el foc. Posa un tros de cotó moll amb alcohol,  una mica de paper o cartró i encén el foc.



Col·loca damunt un parell de fustes primes i seques. Intenta que la foguera cremi bé. No deixis que el foc s’apagui fins que hagis acabat el ritual o puja. Si  és necessari afegeix alcohol de cremar.
Llavors, ofereix el paper amb les granes a l'Avi Foc.
A mesura que observes com el foc les consumeix , sent que totes les profanacions i mals de la teva ànima  causats per les negativitats es netegen, es dissolen, es purifiquen, i que et sents completament lliure d'elles.
No pateixis si sents impediments, mal estar, esgarrifances, por, mal de cap, baixades de pressió... ja que el foc també purificarà aquestes reaccions.



Aquesta és la part més important del ritual, perquè és molt important netejar el teu entorn de tots els pensaments i accions negatives, tant siguin teus com dels altres, tant si s’han comès conscientment com de forma inconscient.
Finalment, dona gràcies a l’Avi Foc per haver-te ajudat a transmutar totes les coses negatives, fen una ofrena amb un pessic de sàlvia, espígol, ruda, boix grèvol  o la planta seca que tu et sembli millor.
Tot seguit, digues amb veu alta HO!
Si ho sents convenient, també pots cantar o recitar algun mantra o oració.
Deixa que el foc s’apagui, però assegura’t que tot ha quedat ben cremat. Sentiràs que el foc ha consumit totes les coses negatives.


viernes, 4 de noviembre de 2011

EL PODER DEL PERDÓ



La majoria de nosaltres tenim més o menys quelcom que treballar-nos en el tema del perdó. Freqüentment tenim cosses que perdonar a les persones que més influència tenen o han tingut sobre nosaltres: pares, germans, avis, parents, professors, companys d’escola, veïns, amics, parelles...
Quan ens neguem a perdonar, la rancúnia i el culpar als demés del nostre malestar o infortuni, es va acumulant i va creixent en el nostre interior, i això crea unes emocions i uns pensaments insans o inharmònics que s’adhereixen a la nostra aura,  causant un bloqueig que amb el temps es manifestarà en el nostre cos físic, en forma de malaltia física o emocional com: dolor, ressentiment ,ràbia,  ira, etc.
Llavors, es  bloquejarà el lliure intercanvi d’energia amb el camp Universal, i ens impedirà expressar lliurement les nostres emocions interiors i experimentar la nostra vida com a éssers únics i universals que som.
Per altra banda, si ens estanquem en la situació del passat que ens va fer mal, viurem  lligats al dolor i al passat. Ho reviurem una i altre vegada.
Tampoc ens podem oblidar de que la culpa sempre busca el càstig. De vegades ens aferrem amb afirmacions com: si, però si tu sabessis lo que em va fer... o lo que em va fer és imperdonable ... si és cert, lo que va passar fou terrible, però més terrible es aferrar-se a aquest dolor i elegir seguir en la infelicitat.
De vegades, creiem que perdonar equival excusar les accions injustes. No. Perdonar, equival a alliberar-nos del ressentiment que causa i manté el dolor, a recuperar el  nostre poder de ser feliços, lliures i evolucionar.
El fet de perdonar no vol dir que tinguem que acceptar que l’altre persona va obrar correctament. Vol dir que entenem que l’altre persona ho va fer des del seu propi dolor, fen-nos mal. Entenen llavors, que aquest dolor sols pot crear dolor i que el perdó està associat amb l’acceptació i la comprensió.
 Perdonar-me i perdonar els demés m’allibera del passat i de les cadenes emocionals que nosaltres mateixos o els demés ens han imposat. Llavors, els bloqueigs  d’energia negativa es dissolen, alliberant el nucli d’energia distorsionada que s’havia aferrat en el nostre sistema energètic i deixa d’afectar-nos.
Perdonar és un regal que em faig. Perdono i m ‘allibero.

viernes, 28 de octubre de 2011

L’ARCÀNGEL MIQUEL.




Miquel, amb ales, trepitja al drac- dimoni, símbol de  l’anti-Crist, Satanàs.  L’escena, que fa referència al famós passatge de la Revelació   “I va haver guerra en el cel: Miquel i els seus àngels lluitaren contra el drac...I el gran drac fou expulsat, aquella vella serp, anomenada Dimoni”...(12:7-9) era molt popular en l’art religiós. Com aquí, Miquel sol aparèixer en escenes amb una espassa en una ma i una balança en l’altre. Les diminutes persones que apareixien en la balança, representaven a les ànimes a les que Miquel jutjava. Al fons, àngels i dimonis lluiten. La il·lustració pertany a Sforza Hours (completada al 1520), del pintor de Milan Govan Pietro Birago.

Miquel significa “QUI COM DEU".  L’Arcàngel Miquel és un ésser de meravellosa gloria i de llum radiant. És el protector de la humanitat i el suprem comandant  en cap de tots els Arcàngels; ell dirigeix les forces celestials contra el mal i la foscor i mata simbòlicament l’aspecte inferior de la personalitat humana; la nostra autodestrucció, on resideixen la por i les limitacions i permet que emergeixi la connexió de la ment superior amb l’ànima.
El podem considerar com el nostre suprem àngel guardià i sovint es representa muntat en un cavall blanc (que simbolitza el pur poder espiritual) i clavant una espasa o llança a una serp o drac (que simbolitza el dimoni o el mal) que es retorça.
Entre les forces que comanda l’Arcàngel Miquel, hi ha guies angèliques que guien i ajuden a ànimes perdudes o desorientades de tornada a la font de llum Divina. Aquestes forces estan especialitzades en tallar vincles, llaços, juraments, pactes amb la foscor, malediccions, retirar implants i alliberar entitats adossades.

La protecció de l’Arcàngel Miquel.
Invoca L’Arcàngel Miquel en els moments que creguis convenient perquè et doni la seva protecció immediata. Ell estendrà  la seva capa d’energia protectora sobre teu.
Utilitza la frase següent: ”Humilment et demano Arcàngel Miquel que m’ajudis i em protegeixis de tot mal”.
Després, imagina que l’Arcàngel Miquel estén la seva capa protectora al teu voltant. Visualitza aquesta capa de color blau fosc que et cobreix completament del cap als peus.
Un cop hagis rebut la seva protecció, dona les gràcies a l’Arcàngel Miquel.


domingo, 2 de octubre de 2011

PURIFICAR EL TEU DORMITORI AMB SAFRÀ.


El safrà és una substància molt poderosa i eficaç per la purificació dels espais.  Es fa servir en molts rituals, cerimònies d’iniciació, pujas Tibetanes i Hindús.
S’utilitza per netejar simbòlicament el cos, la ment i la paraula dels devots que participen en la iniciació.
L’aigua amb safrà i l'encens, són realment  excel·lents per netejar energèticament el dormitori, i sobretot la zona que envolta el llit.
Prepara un bol d’aigua calenta purificant amb una mica de safrà de la millor qualitat que puguis trobar, una estona fins que l’aigua es torni groga.


Llavors, hauries de posar aquesta barreja en un recipient (polvoritzador) especialment destinat per aquest fi. 
També, has de preparar una mica d’encens  que t’agradi, que pot ser en pols o en barra.
Pots utilitzar el safrà  i l’encens amb confiança, ja que encara que eliminen el Chi negatiu (energia negativa densa) no perjudiquen res positiu ni propici.

El Ritual del Safrà:
Aquest ritual de neteja i purificació amb safrà i encens es pot fer una vegada al mes.
Només trigaràs cinc minuts i és molt efectiu.
Primer, camina tres vegades al voltant del llit en el sentit de les agulles del rellotge, deixant que el fum de l’encens s’escampi sobre ell. A continuació, crea una bombolla de protecció invisible al seu voltant, polvoritzant d’aigua amb safrà a mesura que camines al seu voltant tres vegades més.


lunes, 26 de septiembre de 2011

MANTRES I CRISTALLS

Una bona manera de augmentar la poderosa energia de les escriptures sagrades dels mantres, és escriure’ls en cristalls naturals, ja que els símbols emanen vibracions que, quan es transmeten per mitjà del cristall, augmenten i potencien les seves propietats energètiques.
Et recomano, que utilitzis l’obelisc, ja que és una de les formes més poderoses energèticament parlant.
Si ho prefereixes, també pots fer servir el cristall acabat amb punta o una bola de quars, però l’obelisc és el que funciona més ràpidament.
Per escriure els mantres, paraules, sons sagrats  o símbols espirituals, el millor és utilitzar un bolígraf de tinta daurada.
Si poses el cristall amb el mantra escrit a una habitació de la teva llar,  amb una llum brillant que el il·lumini, sentiràs  que canvia l’energia del lloc creant un ambient de pau i benestar.  
Si escrius el mantra Om Ah Hum, quedaran beneïdes  totes les cosses i objectes amb una energia d’essència espiritual del bé suprem.
També, pots utilitzar el poderós mantra Om Mani Padme Hum del Buda de la compassió.

miércoles, 21 de septiembre de 2011

QUÈ SÓN LES NAGAS?


En el budisme, els esperits de la natura  i guardians dels llocs són coneguts amb el nom de Nagas. Els seus cossos són d’una densitat difícil de percebre per ulls no entrenats, però certament poden ser vistes i sentides per aquells que tenen desenvolupada aquesta sensibilitat i creuen en elles.
Habiten en una varietat de llocs que van de cursos d’aigua (mars, rius, llacs, pous, fonts, etc), llocs subterranis i també en els regnes de l’invisible.
Les Nagas pertanyen a les categories de deïtats locals, de les quals hi ha tres nivells: deïtats celestials, deïtats terrenals i deïtats aquàtiques.
Els textos les descriuen amb la part superior del seu cos en forma humana i la part inferior en forma de serp. Des de fa molt temps, es creu que les Nagas protegeixen als practicants espirituals. Per exemple, una Naga va donar refugi al Buda històric Shiddhartha Gautama mentre meditava.


Les Nagas són susceptibles a les accions d’una falta de respecte de la humanitat en relació amb el medi ambient, i la ignorància bàsica de la conducta apropiada a la natura. Quan els seus hàbitats estan contaminats, es diu que aquestes potents forces elementals causen infortuni, malalties, males collites, i desastres mediambientals com:  inundacions, sequeres, terratrèmols i ones gegants.
També es creu, que tallar arbres o moure pedres és suficient per enfadar-les. Si el dany és reparat, l'infortuni o la malaltia pot desaparèixer. Quan es respecta a aquests esperits i el seu entorn, poden atorgar salut i dons espirituals, i els tibetans atribueixen la bona sort a les benediccions de les Nagas i fan ofrenes per apaivagar-les.
Segons la medicina tibetana, hi ha 360 malalties causades per les Nagas, que normalment solen ser patologies dèrmiques.
Quan la malaltia ve després d’un període de perfecta salut, el metge tibetà pot preguntar al pacient si ha alterat el medi ambient d’una Naga, ja que és possible que hagi modificat el seu entorn sense ser-ne conscient.
Tradicionalment s’ofereixen aliments blancs per aplacar la ira de les Nagas i aconseguir riquesa, fama, confiança, mèrit i qualsevol altre desig.

Pots elaborar un plat d’ofrenes a partir d’aliments blancs com el iogurt natural, l’arròs blanc, xocolata blanca, etc.
Si vols, també pots cremar encens de qualitat, o posar espècies en pols (com el cardamom, cinc espècies o fins i tot una barreja d’herbes) sobre un carbó encès. Quan el fum ascendeixi al cel, fes peticions a totes les deïtats per millorar la teva salut o realitzar els teus somnis.    
Mai posis una ofrena de carn crua en un altar, perquè faries que les deïtats es desmaiessin.
 També pots fer una ofrena a les Nagas, fent una massa de farina i aigua amb forma d’Estupa.


 En el Tibet, es construeixen unes petites estructures a prop de les fonts d’aigua per honorar les Nagas.
És recomanable que quan es va al bosc, rius, mar, fonts etc, fer una ofrena per les Nagas o esperits dels llocs, amb una petita quantitat de menjar en el lloc on a tu et sembli millor.


MILARAPA, EL POETA TÀNTRIC DE L’HIMÀLAIA.


Milarapa és una de les figures espirituals i literàries més admirades del Tibet. Nascut en una família camperola, aviat va quedar orfe de pare. Va viure una infància desgraciada i plena de misèries, les mateixes que es van veure obligades a suportar la seva mare i la germana, ja que després de la mort del pare, un oncle malvat va fer-se càrrec de la família i les seves terres utilitzant la família de Milarapa com a autèntics esclaus. Milarapa va deixar la llar quan va ser prou gran, no sense prometre primer a la seva mare que donaria una “resposta” al maltracta infringit per l’oncle a la família. Un Milarapa ple d’odi cerca els mags sense escrúpols que utilitzen el poder dels tantras per causar grans calamitats i dolor.


Milarapa aprèn aquestes tècniques, més pròpies de la màgia negra, i comença la seva venjança personal contra el seu oncle i la seva família. Embogit, després de provocar destrucció i mort al voltant de l’oncle, fuig penedit dels seus actes impurs.
Finalment, va trobar “El de Mar” o “Marpa”, l’adepte tàntric més respectat de l’època, al qual el Mahasiddha Naropa havia transmès les doctrines esotèriques dels “Sis iogues de Naropa” i del “Nahamudra”, a partir de les quals era fins i tot possible transferir una consciència a un cos mort; tal era el poder del llinatge tàntric de Marpa. Això no obstant, l’objectiu primordial de Marpa i la seva muller, una altre adepta, no era cap pràctica de la màgia negra, sinó portar els seus escollits deixebles cap el camí final del desvetllament.
Milarapa va haver de passar mortificadores proves abans de ser acceptat com a deixeble de Marpa, tal com li havia passat a aquest darrer per recollir la doctrina de Naropa. La idea que subjau és que la fortalesa de la relació lama-deixeble- anàloga a la de pare-fill-, ha de suportar qualsevol prova per terrible i penosa que resulti. Milarapa, després de grans patiments físics va aconseguir superar les proves i convertir-se en el deixeble preferit de Marpa.
Després d’anys d’instrucció amb el seu Lama, Milarapa va marxar cap a les coves de l’Himàlaia per practicar una vida d’ascetisme absolut, sense menjar, beure, ni protegir-se del fred, a la recerca de la realitat última.
Absort per la profunda meditació i completament nu (era un expert en la  pràctica de producció de calor interna que s’anomena Tummo), només s’alimentava d’ortigues que van transformar en verd el color de la seva pell. Només la intervenció de la seva germana va fer canviar d’actitud a un Milarapa, delmat físicament.
El poeta va acceptat abandonar l’ascetisme extrem que només li provocava dolor físic i li impedia concentrar-se en l’assoliment final de la il·luminació. Va prendre una tela de cotó blanc i es va cobrir l’ennagrit cos, de manera que va passar a ser conegut com a “Mila, el de cotó” o “Milarapa”, en tibetà. Molt ràpidament va assolir el desvetllament i va deixar el nostre món.
La bibliografia de Milarapa il·lustra, dons, el poder del budisme tàntric, capaç de portar a la il·luminació un home que en la seva joventut ha comès els actes més impurs, de manera que, fins i tot, els mals condicionants kàrmics d’una vida anterior són superats per la força del tantra.
Abans, però, va deixar escrita una nombrosa col·lecció de poesies espirituals com aquesta relacionada amb el control que l’asceta ha d’exercir sobre la ment.  
Ment; no et dispersis, no et dispersis! Resta al teu lloc!
Un cop t`has dispersat, només penses en futilitats.
No et distreguis, no et distreguis! Resta en concentració!
Un cop t’has distret, la teva habilitat per meditar esclatarà en el vent.
No marxis, no marxis! Resta al teu llit!
Un cop has marxat, la teva pràctica s’esmicolarà a les roques.
No t’estenguis, no t’estenguis! Abaixa el cap!
Un cop t’has estès, la teva vacuïtat es confon.
Milarapa

sábado, 17 de septiembre de 2011

LES THANGKAS TIBETANES.


La pintura tibetana coneguda com Thangka, de més d’1.000 anys d’antiguitat, se sol realitzar sobre lli, seda o teixits de cotó i es munten sobre un folro de brocat. Constitutueixen un senyal de la devoció al budisme dels tibetans i van ser incloses en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO a l’any 2006.
L'art del Thangka és un ritual religiós i una pràctica espiritual que exposa les representacions divines i/o del mal, podent narrar amb majors detalls els déus o dimonis interns del meditador. Els rivets són de brocats de diferents colors amb un requadre que enmarca al buda, divinitat o entitat com a portal cap una altre dimensió. Thangka significa pintura plana que pot ser enrotllada i solen estar penjades en els monestirs o als altars dels habitatges.
Són una espècie de temple nòmada transportat pels monjos tibetans en la seva peregrinació pel Tibet. En aquests viatges, els monjos portaven tot el necessari per practicar la religió, com a imatges transportables i altars, que servien de substituts dels murals en els temples.


Les Thangkas són tema d’ensenyament, meditació, estimulació, creativitat, de gran bellesa artística i d'un gran valor espiritual. Equivalen a les pintures d’imatges santes de la cultura espiritual occidental. Les principals influències de la pintura Thangka tenen el seu origen a l'India, Xina, Nepal, Caixmir, Pèrsia i Khotan.
 Algunes Thangkas arriben a tenir un alt valor històric o monetari i les mesures varien des d’alguns centímetres fins a diversos metres, podent ser pintades i/o brodades.