QUÈ SÓN LES NAGAS?

En el budisme, els esperits de la natura  i guardians dels llocs són coneguts amb el nom de Nagas. Els seus cossos són d’una densitat difícil de percebre per ulls no entrenats, però certament poden ser vistes i sentides per aquells que tenen desenvolupada aquesta sensibilitat i creuen en elles.

Habiten en una varietat de llocs que van de cursos d’aigua (mars, rius, llacs, pous, fonts, etc), llocs subterranis i també en els regnes de l’invisible.

Les Nagas pertanyen a les categories de deïtats locals, de les quals hi ha tres nivells: deïtats celestials, deïtats terrenals i deïtats aquàtiques.

Els textos les descriuen amb la part superior del seu cos en forma humana i la part inferior en forma de serp. Des de fa molt temps, es creu que les Nagas protegeixen als practicants espirituals. Per exemple, una Naga va donar refugi al Buda històric Shiddhartha Gautama mentre meditava.

Les Nagas són susceptibles a les accions d’una falta de respecte de la humanitat en relació amb el medi ambient, i la ignorància bàsica de la conducta apropiada a la natura. Quan els seus hàbitats estan contaminats, es diu que aquestes potents forces elementals causen infortuni, malalties, males collites, i desastres mediambientals com:  inundacions, sequeres, terratrèmols i ones gegants.

També es creu, que tallar arbres o moure pedres és suficient per enfadar-les. Si el dany és reparat, l'infortuni o la malaltia pot desaparèixer. Quan es respecta a aquests esperits i el seu entorn, poden atorgar salut i dons espirituals, i els tibetans atribueixen la bona sort a les benediccions de les Nagas i fan ofrenes per apaivagar-les.

Segons la medicina tibetana, hi ha 360 malalties causades per les Nagas, que normalment solen ser patologies dèrmiques.

Quan la malaltia ve després d’un període de perfecta salut, el metge tibetà pot preguntar al pacient si ha alterat el medi ambient d’una Naga, ja que és possible que hagi modificat el seu entorn sense ser-ne conscient.

Tradicionalment s’ofereixen aliments blancs per aplacar la ira de les Nagas i aconseguir riquesa, fama, confiança, mèrit i qualsevol altre desig.

Pots elaborar un plat d’ofrenes a partir d’aliments blancs com el iogurt natural, l’arròs blanc, xocolata blanca, etc.

Si vols, també pots cremar encens de qualitat, o posar espècies en pols (com el cardamom, cinc espècies o fins i tot una barreja d’herbes) sobre un carbó encès. Quan el fum ascendeixi al cel, fes peticions a totes les deïtats per millorar la teva salut o realitzar els teus somnis.    

Mai posis una ofrena de carn crua en un altar, perquè faries que les deïtats es desmaiessin.

 També pots fer una ofrena a les Nagas, fent una massa de farina i aigua amb forma d’Estupa.

 En el Tibet, es construeixen unes petites estructures a prop de les fonts d’aigua per honorar les Nagas.

És recomanable que quan es va al bosc, rius, mar, fonts etc, fer una ofrena per les Nagas o esperits dels llocs, amb una petita quantitat de menjar en el lloc on a tu et sembli millor.

MILARAPA, EL POETA TÀNTRIC DE L’HIMÀLAIA.

Milarapa és una de les figures espirituals i literàries més admirades del Tibet. Nascut en una família camperola, aviat va quedar orfe de pare. Va viure una infància desgraciada i plena de misèries, les mateixes que es van veure obligades a suportar la seva mare i la germana, ja que després de la mort del pare, un oncle malvat va fer-se càrrec de la família i les seves terres utilitzant la família de Milarapa com a autèntics esclaus. Milarapa va deixar la llar quan va ser prou gran, no sense prometre primer a la seva mare que donaria una “resposta” al maltracta infringit per l’oncle a la família. Un Milarapa ple d’odi cerca els mags sense escrúpols que utilitzen el poder dels tantras per causar grans calamitats i dolor.

Milarapa aprèn aquestes tècniques, més pròpies de la màgia negra, i comença la seva venjança personal contra el seu oncle i la seva família. Embogit, després de provocar destrucció i mort al voltant de l’oncle, fuig penedit dels seus actes impurs.
Finalment, va trobar “El de Mar” o “Marpa”, l’adepte tàntric més respectat de l’època, al qual el Mahasiddha Naropa havia transmès les doctrines esotèriques dels “Sis iogues de Naropa” i del “Nahamudra”, a partir de les quals era fins i tot possible transferir una consciència a un cos mort; tal era el poder del llinatge tàntric de Marpa. Això no obstant, l’objectiu primordial de Marpa i la seva muller, una altre adepta, no era cap pràctica de la màgia negra, sinó portar els seus escollits deixebles cap el camí final del desvetllament.

Milarapa va haver de passar mortificadores proves abans de ser acceptat com a deixeble de Marpa, tal com li havia passat a aquest darrer per recollir la doctrina de Naropa. La idea que subjau és que la fortalesa de la relació lama-deixeble- anàloga a la de pare-fill-, ha de suportar qualsevol prova per terrible i penosa que resulti. Milarapa, després de grans patiments físics va aconseguir superar les proves i convertir-se en el deixeble preferit de Marpa.

Després d’anys d’instrucció amb el seu Lama, Milarapa va marxar cap a les coves de l’Himàlaia per practicar una vida d’ascetisme absolut, sense menjar, beure, ni protegir-se del fred, a la recerca de la realitat última.

Absort per la profunda meditació i completament nu (era un expert en la  pràctica de producció de calor interna que s’anomena Tummo), només s’alimentava d’ortigues que van transformar en verd el color de la seva pell. Només la intervenció de la seva germana va fer canviar d’actitud a un Milarapa, delmat físicament.

El poeta va acceptat abandonar l’ascetisme extrem que només li provocava dolor físic i li impedia concentrar-se en l’assoliment final de la il·luminació. Va prendre una tela de cotó blanc i es va cobrir l’ennagrit cos, de manera que va passar a ser conegut com a “Mila, el de cotó” o “Milarapa”, en tibetà. Molt ràpidament va assolir el desvetllament i va deixar el nostre món.

La bibliografia de Milarapa il·lustra, dons, el poder del budisme tàntric, capaç de portar a la il·luminació un home que en la seva joventut ha comès els actes més impurs, de manera que, fins i tot, els mals condicionants kàrmics d’una vida anterior són superats per la força del tantra.

Abans, però, va deixar escrita una nombrosa col·lecció de poesies espirituals com aquesta relacionada amb el control que l’asceta ha d’exercir sobre la ment.  

Ment; no et dispersis, no et dispersis! Resta al teu lloc!

Un cop t`has dispersat, només penses en futilitats.

No et distreguis, no et distreguis! Resta en concentració!

Un cop t’has distret, la teva habilitat per meditar esclatarà en el vent.

No marxis, no marxis! Resta al teu llit!

Un cop has marxat, la teva pràctica s’esmicolarà a les roques.

No t’estenguis, no t’estenguis! Abaixa el cap!

Un cop t’has estès, la teva vacuïtat es confon.

Milarapa

LES THANGKAS TIBETANES.

La pintura tibetana coneguda com Thangka, de més d’1.000 anys d’antiguitat, se sol realitzar sobre lli, seda o teixits de cotó i es munten sobre un folro de brocat. Constitutueixen un senyal de la devoció al budisme dels tibetans i van ser incloses en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO a l’any 2006.

L'art del Thangka és un ritual religiós i una pràctica espiritual que exposa les representacions divines i/o del mal, podent narrar amb majors detalls els déus o dimonis interns del meditador. Els rivets són de brocats de diferents colors amb un requadre que enmarca al buda, divinitat o entitat com a portal cap una altre dimensió. Thangka significa pintura plana que pot ser enrotllada i solen estar penjades en els monestirs o als altars dels habitatges.

Són una espècie de temple nòmada transportat pels monjos tibetans en la seva peregrinació pel Tibet. En aquests viatges, els monjos portaven tot el necessari per practicar la religió, com a imatges transportables i altars, que servien de substituts dels murals en els temples.

Les Thangkas són tema d’ensenyament, meditació, estimulació, creativitat, de gran bellesa artística i d'un gran valor espiritual. Equivalen a les pintures d’imatges santes de la cultura espiritual occidental. Les principals influències de la pintura Thangka tenen el seu origen a l'India, Xina, Nepal, Caixmir, Pèrsia i Khotan.

 Algunes Thangkas arriben a tenir un alt valor històric o monetari i les mesures varien des d’alguns centímetres fins a diversos metres, podent ser pintades i/o brodades.

                                                            

ELS GOTS O ATUELLS DEL TRESOR I DE LA TERRA.

Guru Rinpotxe (Padmasambhava) significa mestre preciós, i és objecte de gran veneració per part de totes les tradicions religioses Tibetanes.

Encarna un principi còsmic intemporal; és el mestre Universal del budisme Tibetà, ja que ell  fou qui va introduir el budisme al Tibet en el segle VII, i va disseminar les ensenyances dels tantres (un text que conté mantres secrets, visualitzacions, i les més apreciades ensenyances budistes que poden capacitar per aconseguir la il·luminació en una sola vida).

Guru Rimpotxe donar instruccions secretes per a l’ elaboració dels gots del tresor per ajudar els qui practiquen el Dharma (ensenyaments de Buda). 

Entre les substàncies que s’introdueixen en els gots podem trobar: pols de tot tipus de metalls preciosos, pols de tot tipus de minerals (preciosos i semipreciosos), joies, diverses tipus de petxines, aigua de tots els mars del món, aigua dels rius més importants del món, terra de tots els llocs sagrats, plantes medicinals portades expressament des del Tibet, el Nepal i altres parts del món, relíquies de sants Lames del passat, píndoles precioses beneïdes pels Lames del present i del passat, rotllos de mantres, mandales de deïtats, etc.

Hi ha dos tipus de gots del tresor: de riquesa i de la terra.

Els gots de riquesa: Els autèntics gots de riquesa es consagren i segellen en una cerimònia que dura set dies, i en què resen molts monjos i alts Lames. Durant aquets rituals de consagració, els diferents gots i les seves substàncies es van impregnant d’una energia especifica que els capacita perquè situada al lloc apropiat i de la forma adequada, es converteixi en un generador-dispensador d’algun tipus d’energia concreta.

Els gots no han de ser tocats directament amb la mà, i s’han de situar dins d’un expositor per exhibir sobre l’altar de la llar. El segell no s’ha de trencar mai.

Es diu que tenir un d’aquests gots a la teva llar porta bona sort, prosperitat  (tant material com espiritual) i bones relacions amb la gent.

També es poden utilitzar com a objecte de concentració en la meditació, però cal cobrir les mans amb una tela, com per exemple un mocador de seda, abans de aixecar-los.

Els gots de la terra: són catalitzadors energètics. Actuen com prismes que irradien en aquell lloc on es trobin les energies per al que han estat consagrades: abundància, increment, prosperitat, longevitat.... 

Quan són beneits i activats, poden tenir un efecte en un perímetre de fins a 24 km de radi. Normalment s’enterren per restaurar la força vital de la terra, imparteixen essència de vida als deus, als humans, nagas (són esperits de la terra i guardians dels llocs), dakinis (deïtats femenines il·luminades ), protectors locals, i als qui imparteixen el Dharma a la zona.

També es diu que els gots de terra restauren els cinc elements de l’entorn, dels quals estan compostos totes les cosses, i guareixen els nagas del dolor i sofriment causats per la contaminació. Els gots de terra generen bona salut, llarga vida, collites abundants, protecció mediambiental i pau.

En el passat, els gots, i en particular els gots de terra, eren fabricats per grans mestres que tenien el poder d’aturar la guerra, la fam i la malaltia.  Vasos similars sagrats són utilitzats per algunes tribus d’indis nord-americans per sanar la terra i restablir la pau.

 On podem trobar els gots del tresor?

Actualment, els gots del tresor i de la terra els podem comprar als monestirs budistes Tibetans.

En el monestir budista palau Novella del Garraf, els gots són preparats pels monjos i consagrats amb els rituals corresponents dirigits per l’abat del monestir, el molt. Ven. Lama Jamyang Tashi Dorje Rimponche. N’hi ha de varies mides i de varis preus.

El Mantra Om Mani Padme Hum.

Aquest mantra és el més recitat del món budista tibetà i mongol. Quan es recita el mantra de sis síl·labes Om Mani Padme Hum, s’estableix una íntima comunicació amb la divinitat de la compassió Avalokitesvara o Chenrezig, i aquesta màgica frase també es diu que conté la compassió de tots els budes i bodhisatves. En un nivell popular religiós, el fet de recitar el mantra de la compassió augmenta el mèrit del creient i quants més cops es recita més mèrit s’acumula. La recitació d’aquest mantra es fa en benefici de la resta d’éssers vius en una nova manifestació de compassió Universal. Per aquesta raó, trobem el mantra de la compassió amagat dins el molinet o roda de pregaries (manikor), el qual es fa girar en el sentit horari o solar.

El mantra  es troba  escrit milers de vegades en un rotlle de paper que gira amb l’eix de la roda, de manera que cada gir suposa l’equivalent a recitar el mantra els milers de cops que    és escrit. Imaginem, doncs quantes vegades al dia queden llegits els mantres si tenim en compte que molts tibetans el fan girar sense descans des que s’aixequen fins que se’n van a dormir. El rotlle o molí també es pot trobar en grans dimensions a les portes i l’interior dels temples budistes.

El mantra Om Mani Padme Hum amaga encara moltes interpretacions darrera el seu significat literal més comunament acceptat de “joia que sou en el lotus” ( d’altres asseguren que el seu significat descriu la més coneguda representació del bodhissatva de la compassió amb quatre braços i dues cames quan es tradueix per “vos que teniu el joiós (rosari) i el lotus”).

El mantra inclou síl·labes amb significat (de fet tres mots) i una síl·laba, la inicial sense significat (Om) i que representa el so pur de l'Univers. El nombre sis de síl·labes s’interpreta de moltes diverses formes. Purifica la ment, la paraula i l’acció, venç els sis verins: orgull, gelosia, desig, ignorància, enveja i enuig,  i dóna lloc al naixement dels sis paramitas o perfeccions: generositat, disciplina, paciència, perseverança, meditació i saviesa transcendent.

El nombre sis també s’associa a la superació del renaixement en una de les sis categories d’éssers vius considerades pel budisme: déus, titans, homes, animals, esperits o fantasmes i habitants de l’infern.

QUE ÉS LA TERÀPIA DE VIDES PASSADES TVP?

És un mètode sanatiu transpersonal que consisteix en portar a la consciència habitual tot tipus de bloquejos, negativitats, problemes, malestars i limitacions ocultes d'aquesta vida i d'existències anteriors que encara estan per resoldre, i que des de l'ombra del subconscient estan pertorbant la nostra vida actual i són expressades en el moment present a través dels nostres cossos físic, emocional, mental i espiritual.

No és necessari que el pacient cregui amb vides passades o existències anteriors, ni provocar estats hipnòtics, ni tècniques d’inducció.     Mitjançant la regressió, el pacient entra amb l’estat expandit de consciència que és una capacitat natural del ser humà d’estar amb contacte amb la seva ànima o jo superior.

 La TVP és una teràpia de l'ànima perquè els dolors són a l'ànima, i en la seva memòria guarda totes les experiències viscudes en cossos anteriors, la viscuda en el ventre matern, el naixement i la mort, i que per determinades  circumstàncies el nostre conscient no va estar-hi present.

Per l’ànima tot és present, tot és aquí i ara, i per ella tot encara està passant. Per això, de vegades tenim conflictes que no saben resoldre degut a que no som conscients del seu origen, i és perquè la nostra ànima, davant situacions semblants a les viscudes en l’experiència original, es manifesta per mitjà del nostre cos, somatitzant els mateixos símptomes que es van produir llavors i que no es van resoldre.

La finalitat de la TVP és la d’anar a l’experiència on es troba l’origen d’aquestes impressions, tendències, emocions, i treballar-les terapèuticament per poder alliberar aquella energia latent o consciència que es va quedar atrapada i que està condicionant negativament la nostra vida actual.  Aquestes forces del subconscient van ser identificades pels antics Tibetans i Hindús com Samskara o impressions passades i Vasanas o tendències latents.

Tant les impressions com les tendències, són el resultat de conflictes sense resoldre pertanyents a experiències passades que encara romanen gravats en la memòria de la nostra ànima, des d’on condicionen la nostra vida.

QUÈ VOL DIR REIKI?

 El significat de aquesta paraula prové dels dos ideogrames  japonesos  (Kanji) que el componen.

REI  vol dir literalment  esperit, ànima   o  fantasma, i en un sentit més ampli,  esperit o consciència del univers que dóna vida. KI  significa segons el context,  ment, atmosfera o cor, però també es refereix   a     l’energia o força vital present a totes les coses. Per tant,  la paraula Reiki es pot definir com: Energia de vida guiada per la consciència de  l’Univers o Energia Divina.