El Mantra Om Mani Padme Hum.

Aquest mantra és el més recitat del món budista tibetà i mongol. Quan es recita el mantra de sis síl·labes Om Mani Padme Hum, s’estableix una íntima comunicació amb la divinitat de la compassió Avalokitesvara o Chenrezig, i aquesta màgica frase també es diu que conté la compassió de tots els budes i bodhisatves. En un nivell popular religiós, el fet de recitar el mantra de la compassió augmenta el mèrit del creient i quants més cops es recita més mèrit s’acumula. La recitació d’aquest mantra es fa en benefici de la resta d’éssers vius en una nova manifestació de compassió Universal. Per aquesta raó, trobem el mantra de la compassió amagat dins el molinet o roda de pregaries (manikor), el qual es fa girar en el sentit horari o solar.

El mantra  es troba  escrit milers de vegades en un rotlle de paper que gira amb l’eix de la roda, de manera que cada gir suposa l’equivalent a recitar el mantra els milers de cops que    és escrit. Imaginem, doncs quantes vegades al dia queden llegits els mantres si tenim en compte que molts tibetans el fan girar sense descans des que s’aixequen fins que se’n van a dormir. El rotlle o molí també es pot trobar en grans dimensions a les portes i l’interior dels temples budistes.

El mantra Om Mani Padme Hum amaga encara moltes interpretacions darrera el seu significat literal més comunament acceptat de “joia que sou en el lotus” ( d’altres asseguren que el seu significat descriu la més coneguda representació del bodhissatva de la compassió amb quatre braços i dues cames quan es tradueix per “vos que teniu el joiós (rosari) i el lotus”).

El mantra inclou síl·labes amb significat (de fet tres mots) i una síl·laba, la inicial sense significat (Om) i que representa el so pur de l'Univers. El nombre sis de síl·labes s’interpreta de moltes diverses formes. Purifica la ment, la paraula i l’acció, venç els sis verins: orgull, gelosia, desig, ignorància, enveja i enuig,  i dóna lloc al naixement dels sis paramitas o perfeccions: generositat, disciplina, paciència, perseverança, meditació i saviesa transcendent.

El nombre sis també s’associa a la superació del renaixement en una de les sis categories d’éssers vius considerades pel budisme: déus, titans, homes, animals, esperits o fantasmes i habitants de l’infern.

QUE ÉS LA TERÀPIA DE VIDES PASSADES TVP?

És un mètode sanatiu transpersonal que consisteix en portar a la consciència habitual tot tipus de bloquejos, negativitats, problemes, malestars i limitacions ocultes d'aquesta vida i d'existències anteriors que encara estan per resoldre, i que des de l'ombra del subconscient estan pertorbant la nostra vida actual i són expressades en el moment present a través dels nostres cossos físic, emocional, mental i espiritual.

No és necessari que el pacient cregui amb vides passades o existències anteriors, ni provocar estats hipnòtics, ni tècniques d’inducció.     Mitjançant la regressió, el pacient entra amb l’estat expandit de consciència que és una capacitat natural del ser humà d’estar amb contacte amb la seva ànima o jo superior.

 La TVP és una teràpia de l'ànima perquè els dolors són a l'ànima, i en la seva memòria guarda totes les experiències viscudes en cossos anteriors, la viscuda en el ventre matern, el naixement i la mort, i que per determinades  circumstàncies el nostre conscient no va estar-hi present.

Per l’ànima tot és present, tot és aquí i ara, i per ella tot encara està passant. Per això, de vegades tenim conflictes que no saben resoldre degut a que no som conscients del seu origen, i és perquè la nostra ànima, davant situacions semblants a les viscudes en l’experiència original, es manifesta per mitjà del nostre cos, somatitzant els mateixos símptomes que es van produir llavors i que no es van resoldre.

La finalitat de la TVP és la d’anar a l’experiència on es troba l’origen d’aquestes impressions, tendències, emocions, i treballar-les terapèuticament per poder alliberar aquella energia latent o consciència que es va quedar atrapada i que està condicionant negativament la nostra vida actual.  Aquestes forces del subconscient van ser identificades pels antics Tibetans i Hindús com Samskara o impressions passades i Vasanas o tendències latents.

Tant les impressions com les tendències, són el resultat de conflictes sense resoldre pertanyents a experiències passades que encara romanen gravats en la memòria de la nostra ànima, des d’on condicionen la nostra vida.

QUÈ VOL DIR REIKI?

 El significat de aquesta paraula prové dels dos ideogrames  japonesos  (Kanji) que el componen.

REI  vol dir literalment  esperit, ànima   o  fantasma, i en un sentit més ampli,  esperit o consciència del univers que dóna vida. KI  significa segons el context,  ment, atmosfera o cor, però també es refereix   a     l’energia o força vital present a totes les coses. Per tant,  la paraula Reiki es pot definir com: Energia de vida guiada per la consciència de  l’Univers o Energia Divina.

EL PERIÒDE DEPURATIU

 Després de cada sintonització, cal fer vint-i-un dies de depuració (com altres cures depuratives, o com les tres setmanes que en Mikao Usui va estar-se fent dejuni i meditació a la muntanya sagrada) per ajudar la neteja i el reajustament del cos físic a augmentar el nivell energètic.

 Les sintonitzacions són per elles mateixes un procés  guaridor i en alguns casos això pot comportar crisis lleus, ja que s’alliberen bloqueigs que poden ser molt antics. Les toxines i impureses es van emmagatzemant durant tota la vida, i com més antigues són més costa d’eradicar-les i més radical en pot ser l’efecte.

Aquest procés de depuració pot generar molèsties més o menys importants segons cada persona. Aquestes molèsties no han d’amoïnar, ja que són simplement els símptomes de la neteja general i forma part del procés natural depuratiu. Passats aquest dies, l’iniciat sent un benestar general, i les mans i els peus se solen notar més calents.

Durant el període de depuració s’ha de procurar no ingerir begudes alcohòliques, carn roja, carn de porc i aliments enllaunats.

 Podem ajudar al nostre organisme intentant portar una vida més sana, amb una alimentació equilibrada, bevent més aigua (perquè ajuda a la depuració i a l’eliminació de toxines) i descansant millor.

LES SINTONITZACIONS

Ser sintonitzat en el Reiki no té res de misteriós ni exclusiu. No suposa ingressar en una secta, ni està reservat a uns pocs escollits. De vegades s’identifica  aquest concepte amb pràctiques ocultes i rituals secrets, però qui  esperi aquestes coses d’un curs de Reiki s’emportarà una decepció. És veritat però, que les sintonitzacions tenen elements de cerimònia, és a dir, d’un acte regulat en què s’entra en contacte amb elements espirituals o superiors.

Cada nivell de Reiki requereix una sintonització per part d’un mestre.

El mestre és una persona que té cura de si mateix per mantenir la seva harmonització energètica equilibrada, que practica el Reiki i la seva filosofia (els cincs principis), és a dir, vibra d’una forma harmònica  amb aquesta energia i que disposa dels coneixements necessaris, no només adquirits (teòrics i pràctics) sinó també experimentals, per poder-los transmetre a altres persones.

La persona novella disposa de tota la xarxa energètica necessària perquè l’energia del Reiki circuli, però no està “afinada”, i cal la sintonització per integrar els símbols de forma íntima.

Així dons, en cada sintonització de Reiki el mestre posa a to el cos energètic de l’alumne perquè pugui transmetre energia. És com afinar un instrument, que ja té totes les cordes però que no estan harmonitzades.

Amb cada sintonització hi ha una elevació de l’energia del receptor, i això sol comportar alguns ajustaments físics. Per això s’han d’anar incorporant a poc a poc, i cadascú té el seu ritme propi per fer-ho. Una vegada hem rebut la sintonització, la facultat de canalitzar l’energia es manté per sempre, però si es practica amb una certa regularitat,  els seus afectes és perceben amb més força.

La sintonització de primer nivell entona el cos físic, el prepara perquè pugui transmetre un alt nivell d’energia. Els símbols que s’integren no són per usar, sinó perquè actuïn obrint o eixamplant els canals energètics de què ja disposa el cos físic. Un cop oberts els canals, ja es pot transmetre energia Reiki i fer guaricions, tant a un mateix com als altres persones.

Les sensacions d’una sintonització són molt agradables, encara que de vegades són intenses, amb la consegüent reacció  física, emocional- mental o espiritual. De vegades es poden tenir tot tipus d’experiències: visions, oïda o tacte, olfacte i gust.

Després de la sintonització se sol tenir un sentiment de serenitat, de pau profunda, de benestar.

EL CAMP BIOENERGÈTIC HUMÀ:

Moltes cultures han set conscients de la seva existència, i ho han representat visualment en el seu art, pintant una aura o aureola  com a representació del caràcter espiritual de la persona o entitat. Aquest camp bioenergètic, es troba a dins i al voltant de   l’ ésser humà. Irradia una zona protectora que té forma oval, que s’estén aproximadament a un metre al voltant del cos físic. Està format principalment per set capes o cossos de diferents freqüències vibratòries. Cada una vibra a una freqüència més alta a mida que s’allunyen del cos físic i cada capa està relacionada  amb un txakra.

Aquest camp d’energia està en constant moviment, vibra i interacciona amb tot el que el rodeja.  Accepta matèria i informació de l’ambient i reflexa el processos  físics,  emocionals-mentals i espirituals de la persona. Els pensaments i emocions de la persona el transformen contínuament. Es nodreix de pensaments i emocions positius i es danya amb emocions i pensaments negatius. Quan el camp bioenergètic es troba alterat i el desequilibri es prologa amb el temps, apareix la dissonància i llavors la malaltia en les zones del cos físic corresponents a l’alteració. Quan més intens, expandit, net i brillant sigui aquest camp bioenergètic, més saludables ens trobarem.

ELS TXAKRES

Aquesta paraula prové del sànscrit i significa "roda de llum que gira”, perquè tenen forma d’embuts, remolins o flors i giren en sentit horari. Estan orientats amb la part ampla cap a l’exterior del cos i la part estreta cap al cos. Al Tibet i a la India reben el nom de lotos, perquè  aquestes flors, simbolitzen el camí de la evolució de la consciència.

Els txakres funcionen com a portes  d’accés entre les diferents dimensions o nivells del nostre ésser i son vitals per equilibrar el nostre món interior amb l’entorn exterior. Actuen com a centres que organitzen la recepció, l’assimilació i la transmissió de la energia vital. Perquè hi hagi salut i harmonia a tots nivells, aquests centres energètics han d’estar oberts i equilibrats, ja que regulen nombroses funcions físiques, emocionals-mentals i espirituals. Quan un txakra funciona bé, està net i obert, i el corrent energètic passa amb la mesura justa. Al contrari, si un txakra està brut o obstruït , el flux energètic no hi circula bé. Pot haver-hi una manca d’energia, però també un excés o una desviació anormal. Existeixen diverses maneres en les que es poden desequilibrar, espatllar o bloquejar el sistema de txakres.

La por, l’ansietat, els problemes emocionals, una pèrdua dramàtica, o canvis importants a la nostre vida poden generar una pertorbació en el flux energètic. La tensió i l’estrès també en són de culpables directes.

Hi ha diferents txakres en el nostre sistema energètic, però ni ha set que són els principals. Es troben situats al llarg d’una línea recta al llarg del centre del nostre cos, en la línea de simetria, és a dir, segueixen la columna vertebral i estan connectats al canal central o Sushuma. Els txakres travessen el cos en direcció davant-darrera, oberts de banda i banda, tret dels txakres arrel (primer) i coronari (setè), que tant sols tenen una “sortida”, cap a terra i cap al cel, respectivament. La posició de cada txakra coincideix de les set glàndules endocrines del cos. Les glàndules endocrines són les responsables del control hormonal del cos i regulen el funcionament de tots els òrgans corporals. Normalment se’ls numera de baix a dalt i cada txakra vibra amb una energia determinada, que correspon a una radiació concreta. Cada txakra vibra amb un color determinat, i tenen múltiples correspondències energètiques com són: símbols, sons, cristalls, fragàncies, notes musicals, etc.

Els set txakres principals que regeixen el cos humà:

 1r: txakra arrel o basal..............................color vermell/negre

 2n: txakra sexual o del baix abdomen........color taronja

 3r: txakra del plexe solar...........................color groc

 4t: txakra del cor o cordial........................color verd

 5è: txakra del coll o de la gola...................color blau brillant

 6è: txakra del tercer ull o frontal...............color violeta

 7è: txakra corona o coronari.....................color blanc i or