domingo, 8 de julio de 2012

LA RODA DE LA VIDA



Aquesta és la vida humana tal com Buda la va imaginar i concebre. La roda de la vida anomenada pels tibetans Sipai Khorlo, recull bellesa i poder divins, elegància, majestuositat i alhora, revela la grandesa i bogeria efímeres que defineixen l’experiència humana.
És tan cert que en el nostre interior reposa la naturalesa innata de Buda i la capacitat divina en les seves infinites formes, com que som éssers fets de passió, de goig, de dolor, de pena, d’amor, d’avarícia, de generositat, i de la possibilitat d’assolir la nostra realitat superior. Les diminutes estampes exposades en el cercle exterior il·lustren el cicle de la vida quotidiana, que comença en la ignorància absoluta, es mou en cercles i acaba en un cadàver portat al cementiri celestial.


Dins el cercle, els sis regnes de déus, semidéus, humans, animals, pretas (fantasmes famolencs) i éssers condemnats als inferns, amplien el tema del sofriment omnipresent. Al centre, el petit anell conté un gall, una serp i un verro, que representen simbòlicament els tres verins;  l’avarícia, l’odi i l’engany,  que són les arrels de tot el nostre sufriment i karma negatiu.
L’anell central de sis trams inclou, d’una banda, els éssers perduts que cauen als inferns, de l’altra, els que escolten les paraules d’un Lama que intenta atreure la seva atenció cap amunt.


El camí de sortida no queda molt clar però el Lama de la part superior d’aquest anell, assenyala cap a un Buda daurat assegut dalt a la dreta de la pintura, que ens remet al Buda històric Shakyamuni, assegut dalt a l’esquerra, al final d’un camí multicolor pel qual viatgen pelegrins.


El missatge és senzill. Sigui quin sigui el teu camí espiritual, segueix caminant cap a la felicitat, l’alliberació i la il·luminació utilitzant el Dharma (les ensenyances Búdiques). L’alternativa és estar condemnat a repetir el cercle de reencarnació, pagant deutes i errors kàrmics que no recordem haver adquirit, o pitjor encara, negant la seva existència i acumulant-ne més.
El terrible ésser que sosté la roda és Yama, senyor de la mort en algunes tradicions o en altres Mara, que elimina tot dubte sobre la benevolència d’aquesta situació. No hi ha dubte que estem en un compromís.
Aquestes imatges poden ser un recordatori necessari de com són les coses en el que els Budistes anomenen “el món relatiu”. Quan les coses semblen anar malament i no tenim ni idea de quin és el nostre paper en aquest món, podem contemplar la roda de la vida. Per començar, tots estem atrapats entre les dents i els turmells de Yama o Mara; però aquí  estem. Dels sis regnes, l’humà és l’únic en que hi ha esperança. Els déus i semidéus es troben absorts en si mateixos. Els animals no poden emprendre directament un camí espiritual, doncs tenen una vida inconscient i instintiva. Els fantasmes famolencs i altres éssers de l’ infern han de liquidar encara grans deutes kàrmics abans de tornar al regne humà. No importa les dificultats que tinguem, recordem sempre que som éssers privilegiats de l’univers.