miércoles, 21 de septiembre de 2011

QUÈ SÓN LES NAGAS?


En el budisme, els esperits de la natura  i guardians dels llocs són coneguts amb el nom de Nagas. Els seus cossos són d’una densitat difícil de percebre per ulls no entrenats, però certament poden ser vistes i sentides per aquells que tenen desenvolupada aquesta sensibilitat i creuen en elles.
Habiten en una varietat de llocs que van de cursos d’aigua (mars, rius, llacs, pous, fonts, etc), llocs subterranis i també en els regnes de l’invisible.
Les Nagas pertanyen a les categories de deïtats locals, de les quals hi ha tres nivells: deïtats celestials, deïtats terrenals i deïtats aquàtiques.
Els textos les descriuen amb la part superior del seu cos en forma humana i la part inferior en forma de serp. Des de fa molt temps, es creu que les Nagas protegeixen als practicants espirituals. Per exemple, una Naga va donar refugi al Buda històric Shiddhartha Gautama mentre meditava.


Les Nagas són susceptibles a les accions d’una falta de respecte de la humanitat en relació amb el medi ambient, i la ignorància bàsica de la conducta apropiada a la natura. Quan els seus hàbitats estan contaminats, es diu que aquestes potents forces elementals causen infortuni, malalties, males collites, i desastres mediambientals com:  inundacions, sequeres, terratrèmols i ones gegants.
També es creu, que tallar arbres o moure pedres és suficient per enfadar-les. Si el dany és reparat, l'infortuni o la malaltia pot desaparèixer. Quan es respecta a aquests esperits i el seu entorn, poden atorgar salut i dons espirituals, i els tibetans atribueixen la bona sort a les benediccions de les Nagas i fan ofrenes per apaivagar-les.
Segons la medicina tibetana, hi ha 360 malalties causades per les Nagas, que normalment solen ser patologies dèrmiques.
Quan la malaltia ve després d’un període de perfecta salut, el metge tibetà pot preguntar al pacient si ha alterat el medi ambient d’una Naga, ja que és possible que hagi modificat el seu entorn sense ser-ne conscient.
Tradicionalment s’ofereixen aliments blancs per aplacar la ira de les Nagas i aconseguir riquesa, fama, confiança, mèrit i qualsevol altre desig.

Pots elaborar un plat d’ofrenes a partir d’aliments blancs com el iogurt natural, l’arròs blanc, xocolata blanca, etc.
Si vols, també pots cremar encens de qualitat, o posar espècies en pols (com el cardamom, cinc espècies o fins i tot una barreja d’herbes) sobre un carbó encès. Quan el fum ascendeixi al cel, fes peticions a totes les deïtats per millorar la teva salut o realitzar els teus somnis.    
Mai posis una ofrena de carn crua en un altar, perquè faries que les deïtats es desmaiessin.
 També pots fer una ofrena a les Nagas, fent una massa de farina i aigua amb forma d’Estupa.


 En el Tibet, es construeixen unes petites estructures a prop de les fonts d’aigua per honorar les Nagas.
És recomanable que quan es va al bosc, rius, mar, fonts etc, fer una ofrena per les Nagas o esperits dels llocs, amb una petita quantitat de menjar en el lloc on a tu et sembli millor.


MILARAPA, EL POETA TÀNTRIC DE L’HIMÀLAIA.


Milarapa és una de les figures espirituals i literàries més admirades del Tibet. Nascut en una família camperola, aviat va quedar orfe de pare. Va viure una infància desgraciada i plena de misèries, les mateixes que es van veure obligades a suportar la seva mare i la germana, ja que després de la mort del pare, un oncle malvat va fer-se càrrec de la família i les seves terres utilitzant la família de Milarapa com a autèntics esclaus. Milarapa va deixar la llar quan va ser prou gran, no sense prometre primer a la seva mare que donaria una “resposta” al maltracta infringit per l’oncle a la família. Un Milarapa ple d’odi cerca els mags sense escrúpols que utilitzen el poder dels tantras per causar grans calamitats i dolor.


Milarapa aprèn aquestes tècniques, més pròpies de la màgia negra, i comença la seva venjança personal contra el seu oncle i la seva família. Embogit, després de provocar destrucció i mort al voltant de l’oncle, fuig penedit dels seus actes impurs.
Finalment, va trobar “El de Mar” o “Marpa”, l’adepte tàntric més respectat de l’època, al qual el Mahasiddha Naropa havia transmès les doctrines esotèriques dels “Sis iogues de Naropa” i del “Nahamudra”, a partir de les quals era fins i tot possible transferir una consciència a un cos mort; tal era el poder del llinatge tàntric de Marpa. Això no obstant, l’objectiu primordial de Marpa i la seva muller, una altre adepta, no era cap pràctica de la màgia negra, sinó portar els seus escollits deixebles cap el camí final del desvetllament.
Milarapa va haver de passar mortificadores proves abans de ser acceptat com a deixeble de Marpa, tal com li havia passat a aquest darrer per recollir la doctrina de Naropa. La idea que subjau és que la fortalesa de la relació lama-deixeble- anàloga a la de pare-fill-, ha de suportar qualsevol prova per terrible i penosa que resulti. Milarapa, després de grans patiments físics va aconseguir superar les proves i convertir-se en el deixeble preferit de Marpa.
Després d’anys d’instrucció amb el seu Lama, Milarapa va marxar cap a les coves de l’Himàlaia per practicar una vida d’ascetisme absolut, sense menjar, beure, ni protegir-se del fred, a la recerca de la realitat última.
Absort per la profunda meditació i completament nu (era un expert en la  pràctica de producció de calor interna que s’anomena Tummo), només s’alimentava d’ortigues que van transformar en verd el color de la seva pell. Només la intervenció de la seva germana va fer canviar d’actitud a un Milarapa, delmat físicament.
El poeta va acceptat abandonar l’ascetisme extrem que només li provocava dolor físic i li impedia concentrar-se en l’assoliment final de la il·luminació. Va prendre una tela de cotó blanc i es va cobrir l’ennagrit cos, de manera que va passar a ser conegut com a “Mila, el de cotó” o “Milarapa”, en tibetà. Molt ràpidament va assolir el desvetllament i va deixar el nostre món.
La bibliografia de Milarapa il·lustra, dons, el poder del budisme tàntric, capaç de portar a la il·luminació un home que en la seva joventut ha comès els actes més impurs, de manera que, fins i tot, els mals condicionants kàrmics d’una vida anterior són superats per la força del tantra.
Abans, però, va deixar escrita una nombrosa col·lecció de poesies espirituals com aquesta relacionada amb el control que l’asceta ha d’exercir sobre la ment.  
Ment; no et dispersis, no et dispersis! Resta al teu lloc!
Un cop t`has dispersat, només penses en futilitats.
No et distreguis, no et distreguis! Resta en concentració!
Un cop t’has distret, la teva habilitat per meditar esclatarà en el vent.
No marxis, no marxis! Resta al teu llit!
Un cop has marxat, la teva pràctica s’esmicolarà a les roques.
No t’estenguis, no t’estenguis! Abaixa el cap!
Un cop t’has estès, la teva vacuïtat es confon.
Milarapa