sábado, 5 de enero de 2013

ELS GUIES ESPIRITUALS


Els àngels i guies espirituals que habiten en les dimensions o nivells espirituals no són patrimoni exclusiu de cap religió particular, sinó que pertanyen a la humanitat. La paraula àngel prové del terme Grec angeloi que significa missatger.
En quan al seu aspecte tradicional, la iconografia els sol representar amb ales i aspecte infantil. Tots aquests atributs volen indicar que es tracten d’energies subtils de caràcter Diví.
Els guies espirituals estan formats per pura llum d’amor, bondat i compassió. Aquests éssers de pura llum respecten el lliure albir de les persones i per poder donar la seva ajuda, guia, inspiració o protecció els hi em de demanar mitjançant la nostra voluntat amb actes sincers de fe i agraïment pel bé que ens porten.
Cada guia espiritual pot haver estat amb una ànima concreta durant moltes existències, ajudant a aquesta persona a reunir les lliçons de cada vida fins que finalment s’arriba a la il·luminació.
El nostres guies beneeixen tot el que fem per tenir cura del nostre benestar espiritual. Podem recórrer a aquests guardians a la recerca de guia i ajuda sempre que ens sentim estancats o bloquejats. La seva ajuda està sempre disponible en qualsevol moment en que ens obrim a acceptar la seva presència Divina.
És elecció i responsabilitat de cada persona demanar ajuda, guia i protecció als seus guies espirituals a l’hora de realitzar meditacions, pràctiques  o guaricions. La invocació cap aquestes forces ajudarà a que el nostre propòsit es manifesti amb més facilitat, equilibri i harmonia, però la part activa ens toca a fer-la a nosaltres.

Perquè necessitem demanar la seva ajuda, guia o protecció?
Simplement perquè quan realitzem aquestes pràctiques transitem espais, zones i realitats desconegudes o no habituals, i a més, ho fem a través de estats de consciència i percepció expandits, on la prudència i la seguretat mai estan de més. De la mateixa manera que ens sembla totalment normal i prudent viatjar en el nostre cotxe amb les portes tancades i el cinturó de seguretat cordat. La protecció energètica no l’hem de realitzar doncs, per por o superstició, sinó senzillament per sentit comú.